3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants? es devia aprobar la declaració de principis i els estatuts del estudiants

b) Com es van revoltar?

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? La tancada dels estudiants al convent del caputxins del Sarrià.

d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, va ser un setge, els van esperar fora i finalment els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

No puc treu-me aquella imatge del cap. Era un fred matí de decembre, en totes les cases de Catalunya i de moltes altres bandes del món s'ultimaven els detalls per les festes nadalenques que s'apropaven. Jo, com cada any vaig acompanyar a la meva àvia a comprar tot el que necessitava pel dinar del dia de Nadal. Tot estava a petar de gent, cues enormes per pagar, els passadissos plens de carros de la comprar, els nens corrents per la secció de les joguines, un caos total. De sobte, sense saber perquè tots els llums es van apagar, la gent va començar a cridar dient " Què passa aquí?" tots els treballadors estaven molt estranyats i intentaven possar-se en contacte amb el personal de manteniment, però no era possible. De fora, venien molt enrenou també i sense saber d'on venia ni perquè es va sentir un dispar molt contundent que va silenciar tot l'exterior, però a dins de l'establiment on jo em trobava, el descontrol era enorme, moltes dones ploraven perquè havien perdut de vista als seus fills, els homes intentaven obrir les portes, però estaven bloqueixades, tot semblava un malsón. Fins que un home encaputxat va entrar per un enorme finestró que hi havia a la segona planta i es va obligar a que tothom sortis per allà, però abans tenien que deixar totes les pertenences dins l'establiment, allò era un atrac general. Tothom va acceptar, l'important era, sortir d'allà. 

3.1. El món de l’àvia

L1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)



2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles



3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:


6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.



4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de març de 2009

Fa un any i mig la pena va arribar al meu costat. La malaltia del meu avi augmentava i cada cop anava a més, passàvem més temps a l'hospital que a casa, tot era estrany al meu voltant, no podia assimilar el que estava a punt de passar, hem sentia malament, confosa, no volia que allò continues, però la vida es així i un 29 de setembre de 2007 tot va terminar, el meu avi, un home molt important per mi, em va deixar per sempre. No volia creure allò però era una simple realitat.

Activitats preliminars

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de 245 pàgines, restant la introducció queden 211.

· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols. Tot és un.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.


b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre ella i possiblement morirà.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La vida de Ramona.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Francisco, Sixta i Patricia

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina? 6 de decembre de 1994
b) Es tracta de la mateixa època? No
c) S’expliquen els mateixos fets? No

5. Llegiu de la pàgina 63 a la .
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia? Desde el 1894 fins el 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.

activitat 2.4

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)



a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Parla de què vol que deixin de haver menyspreacions amb les dones i poder ser lliures sense necessitar als homes per viure.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí, ja que sota el meu punt de vista encara no hi ha una igualtat de condicions entre homes i dones.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Per a mi, ara mateix la major preocupació és la crisi econòmica que pateix el nostre país i les incessables mostres de violència que es mostren per tot el món.

Visita a la Universitat de Barcelona

Ahir, dimarts 17 de març, vam assistir a una xerrada que suposadament tractava de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

La visita va començar bé, només arribar vam anar a la cantina de la Universitat i al sortir ens van assaltar un grup d’estudiants revolucionaris que van intentar que compréssim un dels seus diaris i ens animaven a anar a la manifestació de dijous.

A les 11:15 va començar la xerrada, per començar vam tenir que pujar fins l’últim pis per arribar a l’aula on va tenir lloc l’activitat.

Al principi semblava que la explicació seria molt interessant perquè es notava tots els coneixements del professor que parlava, però va començar a parlar de temes que sota el meu punt de vista, no tenien molt a veure amb el tema principal de la xerrada.

Nosaltres arribàvem amb la idea de que parlarien de la vida de l’autor i exclusivament de la seva poesia, però va acabar sent una explicació avorrida, perquè li donava moltes voltes a les coses i feia la sensació de que mai arribava en lloc. Sincerament, vaig ser incapaç de escoltar-la sencera.

Al finalitzar vam sortir d’aquella sala i vam baixar als jardins de la Universitat. A causa de les reivindicacions dels estudiants, les instal·lacions estaven plenes de ocupes i manifestants. Vam estar una estona parlant amb una de les noies i no semblava tenir ganes de marxar d’allà. Avui ens ha arribat de que han sigut desallotjats per la policia.

I per últim vam intentar entrar a la biblioteca sense èxit i aleshores vam donar una volta per els passadissos, vam fer fotos i ja vam sortir d’allà per tornar a casa.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.


Sóc d'un petit barri de la nostra apreciada ciutat barcelonesa, Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un barri de montanya, ple de bona gent i que és caracteritza per la tranquilitat en que es troben els seus carrers. Vaig nèixer el primer dia d'octubre de 1992, just desprès de finalitzar les nostres estimades olimpiades de Barcelona. Un barri ple de families treballadores, on sempre està present la sencillesa i la humiltat, amb les seves males èpoques però també plena de bons moments. Estic orgullosa de ser d'on sóc.

activitat 2.2

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)



L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:


a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil española que va succeir entre l'any 1936 i 1939.


b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Quan Roig va començar a anar a la universitat tot era nou per ella, concretament en aquesta frase vol dir que els estudiants defenien per sobre tot els seus ideals polítics i socials.


c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
En aquesta época la llengua catalana estava censurada i molts autors i catalans van haver de reprimir-se a parlara-la o a escriure amb ella, però Montserrat no va permetre que això no li prohibís expressar el que sentia amb la seva llengua, el català.


d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
D'altres que moren a la guerra de Vietnam.


e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
dins la raó, està la supervivència


Fer la gara - gara -> fer la pilota
Sóc d'un barri de senyores pones -> senyores burgeses de la Barcelona Franquista
Canonades de l'any de la picor -> canonades antigues
Senyors amb més seny que or -> economicament no estan molt bé però són molt sabis
De la guerra no en vaig pastar ni el par negre -> la guerra no va afectar a l'autora i no va passar gana
Ovejitas del Senyor -> Són totes aquestes nenes amb una rigurositat moral cristiana
que seguien les directrius dels capellans del Franquisme
Futurs gallimarsots morals -> aquestes nenes de grans no seguirien allò que van aprendre de petites a les escoles catòliques
Xino xano -> a poc a poc
Campar-se'les per sempre -> marxar i no tornar
Sortir del niu -> marxar de la protecció de la teva família
Tornar de pet -> tornar de seguida
Volta al món i torna al born -> viatjaràs per tot arreu però sempre tornaràs a casa

2. Una personalitat compromesa

Exercici 2

2.1

Text 2 Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.





b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Sóc la gran de la família, la primera filla, la primera néta, la primera neboda... per això tots hem veuen com qui té que donar exemple als demes.
Jo no crec que sigui la més apropiada per ser exemple de ningú ja que considero que tinc milers de defectes.
Encara que he que dir que crec que el que si puc aportar és la meva sinceritat, el meu bon tracta amb la gent que m’envolta i sobretot, les meves ganes de viure sense donar problemes a ningú.
Però estic segura que el pitjor que tinc és la meva tossuderia i la passivitat amb la que actuo en moltes ocasions, entre altres defectes.

Montserrat Roig

1. Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.




Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.



Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montseerrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.



La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

Montserrat Roig només va escriure novel·les.




Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.



Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis

Personatges

PERSONATGES


DIABLE: Cert que Jahvè és omniscient... Tanmateix, Caïm, vigila!











Caïm: Sang! Sang d'home! L'he deixat quiet... sense alè... com una bèstia morta!











ABEL: Deia a Nara que per aquesta nit ens hauríen de deixar dormir al vostre llit...






NARA: Pero Abel... però Abel m'ha regalat dos ocells vius. I una vegada va caçar per a mi dues guineus argentades. I m'ha promès...











QUERUB: Un pecat que podia haver tingut conseqüencies incalculables!












EVA: Caïm ha arrivat allò que havia de arrivar!














ADAM: Llamps! No interrompeu! ... Jo Adam, us declaro marit i muller fins a la fi del vostres dies

El mite de Prometeu

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu, un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte: d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura; d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.
Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

Activitat 3

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.
Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre en el que podem trobar comèdia, si heu llegit el llibre veureu com aparèixen algunes de les característiques anomenades anteriorment, com que els personatges s'enfronten a una sèrie de dificultats, utilitzen molt la ironia,hi ha una part tràgica, la mort de l'Abel,té un final feliç...




2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Eva: És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

Nara: És la filla d’Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen.
És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.

Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.

Querub: És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvé dels fets de Caïm.

Jahvé: Déu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú. Es conforma amb el que té perquè no es vol esforçar més




4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:Adam i Eva són expulsats del jardí de l'Edén, un cop fora tenen dos fills, en Caïm i l'Abel, totalment diferents, mentre en Caïm és valent, incomformista, etc., l'Abel és feble i afeminat, també tenen una filla,Nara, la qual és una de les causes principals de les constants baralles dels germans.

Més tard un d'ells s'haurà de casar amb ella, en Caïm la vol i es capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-la, en canvi l'Abel ho fa per emprenyar.

Nus:Nara demana a Caïm que li porti una fruita del Jardí, aquest per tal d'estar amb ella, ho fa, però només aconsegueix agafar-hi una ja que mentres esta allà sent sorolls.
Abel i Nada es volen casar, i quan Caïm ho sap, ple de ràbia mata al seu germà.

Desenllaç:finalment Caïm no es castigat per Jahvè, sinó que aquest el garanteix que si algu el mata pagarà set cops la seva mort. Ell i Nara hauràn de formar un nou món en un altre lloc.


5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm i Nara decideixen fugir junts. Han de continuar la humanitat amb els seus fills.

els seus fills tindran una educació ben diferent i s'adaptaran al món tal i com es presenti.

Crearan un nou món fruit del seu treball i incomformisme.


6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.
Durant tota l’obra tant Nara com Eva son tractades com persones sense cap opinió i que es deuen conformar amb el que lis toca. A més, Nara es presenta com una noia presumida i repel•lent.

Activitat 2

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).






Armand Obiols, seudónimo de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) fue un escritor, periodista y crítico literario de Cataluña, España.

Autodidacta y de obra escasa y poco conocida, fue uno de los principales integrantes, junto a Joan Oliver (Pere Quart) y Francesc Trabal, del denominado Grupo de Sabadell, fundado en 1923. Colaboró en el buque insígnia del grupo, la editorial La Mirada. Fue durante 1938 redactor jefe de la Revista de Catalunya.

En 1939, el año que se exilia a Francia al acabar la Guerra Civil Española, comenzó una intensa y complicada relación con Mercè Rodoreda, que duró hasta la muerte de Obiols. Sus consejos literarios y su profundo conocimiento de la literatura catalana fueron enormemente valiosos prara la creación narrativa de Rodoreda.

En 1951 entró a trabajar en la Unesco, como traductor en Ginebra. Unos años más tarde se instaló en Viena, donde ejerció de asessor cultural, también para la misma institución. Durante la última etapa de su vida, Obiols estuvo distanciado de Rodoreda, que repartió su tiempo entre Ginebra, París y Barcelona. No obstante la separación física, mantuvieron una intensa relación epistolar.

Después de su muerte, en 1973 su amigo Pere Quart recogió en el libro, Poemes, su producción poética. Su fondo documental (dietarios, obra propia y artículos) se puede consultar en el Archivo Histórico de Sabadell.



Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957). Novel•lista, periodista i humorista compromès amb la seva generació i el seu país. Fundador de l'anomenat Grup de Sabadell, amb el qual inicia l'editorial La Mirada on publica el llibre d'acudits il•lustrats, L'any que ve, amb pròleg de Josep Carner. El Diari de Sabadell és una de les plataformes bàsiques per a les múltiples activitats de gestió cultural que desplega el grup. Francesc Trabal hi manté una columna diària durant molts anys. Promou el Club de Novel•listes, que acaba sent l'Agrupació d'Escriptors Catalans, una peça clau dins el tramat cultural català i precedent de la Institució de les Lletres Catalanes. Presideix la comissió d'aquest organisme i n'és secretari. Exiliat, després de la guerra civil espanyola, a Xile crea l'Institut Chileno-Catalán de Cultura i duu a terme diverses iniciatives editorials. És autor de les novel•les Judita i Vals, que obté el premi Joan Crexells (1936), en les quals, com en la resta de la seva obra, posa èmfasi en la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant, amb un humor que tendeix a l'absurd, propi de la literatura avantguardista.

Activitat 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Amb el sobrenom de Pere Quart.

2. En quin any va néixer?
Joan Oliver va néixer el 29 de novembre de l'any 1899 i va morir l'any 1986.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Provenia d'una família burguesa.

4. On va començar a publicar?
Va començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
primerament a França fins que va poder anar a Santiago de Xile

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Personatges burguesos als quals ridiculitza

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe
social?
parla sobre classe social alta.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
normalment utilitza un llenguatge bastant col•loquial, familiar, però d'altres vegades també ens parla amb un llenguatge molt acurat

Auca

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

Entrevista

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Carolina Cerezuela

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistarla per la seva capacitat de treball ja que a més d'actriu i model és periodista i col·laborada en una important ONG

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- D'on treus temps per fer possible totes les teves accions?
- Si tinguessis que escogir entre la teva carrera d'actriu i el teu treball en l'ONG que triaries?
- La teva vida és com a tu havies somiat que fos?
- Influeix el teu treball com a model en l'opinió que té la gent de tu?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic a favor amb la opinió de Roig ja que no es pot menysprear, ja que el teatre, vist d'aquesta manera, també seria inferior al cinema, i no es així. Totes les tasques son importants a la seva manera.

21.- Elaboreu, descriviu o dibuixeu l’escenografia de l’obra seguint les indicacions de l’autor i la vostra pròpia imaginació.

Un planell alteròs que domina una vall de vegetació exhuberant. Al lluny es veuen els camps de rostoll, segats de poc. Al fons, una carena de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una porta baixa. Davant la porta, taula i seients de pedra, eines primitives, objectes de terrisa. En un angle del fons, una font.

























26.- Per acabar, i desprès d’haver fet aquest treball, consulteu la pàgina http://ca.wikipedia.org/wiki/All%C3%b2_que_tal_vegada_s%27esdevingu%C3%A9
Podeu mirar de completar la informació fent una aportació a partir de la vostra lectura de l’obra.

Allò que tal vegada s'esdevingué
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre de l'escriptor Joan Oliver. És l'obra més reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les més importants de la seva producció dramàtica.

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.




Taula de continguts [amaga]
1 Les dues versions
2 Personatges
3 Estructura
4 Els temes
5 El llenguatge



[edita] Les dues versions
L'obra, com d'altres de l'autor, presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.


[edita] Personatges
L'obra presenta set personatges més uns àngels i una veu en off -la de Jahvè. L'autor, a l'hora de crear-los, s'ha basat en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gènesi, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida. Així, aquí els bons són els dolents i els dolents són els bons.

El personatge central de l'obra és Caïm. Com en la Bíblia, el seu rival és Abel, però aquí el procés s'ha capgirat: Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.

Abel és la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Caïm.

Nara, germana de Caïm i Abel, ens és presentada com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella


[edita] Estructura
La comèdia està estructurada en un acte i es clou amb un final obert. L'estructura evoluciona de manera paral·lela al personatge de Caïm, i així, quan ja s'ha plantejat la situació de l'obra, s'arriba al clímax: Caïm, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'arbre de la vida. El desenllaç es produeix després de la mort d'Abel, quan Caïm rep el reconeixement de Jahvè a través d'un senyal que el protegeix.


[edita] Els temes
Jordi Carbonell destaca tres temes principals: l'autoritarisme, el mite bíblic i la crítica del conformisme.


[edita] El llenguatge
Joan Oliver intenta, en aquesta obra, combinar un llenguatge literari ric, acurat i culte amb l'ús de registres populars, per tal d'obtenir espontaneïtat i fer-se més entenedor. El centre d'interès lingüístic se situa en el fet de la generació lingüística. En aquest sentit, Caïm manifesta que la capacitat de creació lingüística dóna una categoria superior als éssers humans i els diferencia dels simis.

En general, els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra, com l'ús d'expressions o frases fetes, d'exclamacions i d'insults.