1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.
Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre en el que podem trobar comèdia, si heu llegit el llibre veureu com aparèixen algunes de les característiques anomenades anteriorment, com que els personatges s'enfronten a una sèrie de dificultats, utilitzen molt la ironia,hi ha una part tràgica, la mort de l'Abel,té un final feliç...
2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
Eva: És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.
Nara: És la filla d’Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen.
És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.
Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.
Querub: És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvé dels fets de Caïm.
Jahvé: Déu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.
3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.
Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.
Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú. Es conforma amb el que té perquè no es vol esforçar més
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament:Adam i Eva són expulsats del jardí de l'Edén, un cop fora tenen dos fills, en Caïm i l'Abel, totalment diferents, mentre en Caïm és valent, incomformista, etc., l'Abel és feble i afeminat, també tenen una filla,Nara, la qual és una de les causes principals de les constants baralles dels germans.
Més tard un d'ells s'haurà de casar amb ella, en Caïm la vol i es capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-la, en canvi l'Abel ho fa per emprenyar.
Nus:Nara demana a Caïm que li porti una fruita del Jardí, aquest per tal d'estar amb ella, ho fa, però només aconsegueix agafar-hi una ja que mentres esta allà sent sorolls.
Abel i Nada es volen casar, i quan Caïm ho sap, ple de ràbia mata al seu germà.
Desenllaç:finalment Caïm no es castigat per Jahvè, sinó que aquest el garanteix que si algu el mata pagarà set cops la seva mort. Ell i Nara hauràn de formar un nou món en un altre lloc.
5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
Caïm i Nara decideixen fugir junts. Han de continuar la humanitat amb els seus fills.
els seus fills tindran una educació ben diferent i s'adaptaran al món tal i com es presenti.
Crearan un nou món fruit del seu treball i incomformisme.
6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.
Durant tota l’obra tant Nara com Eva son tractades com persones sense cap opinió i que es deuen conformar amb el que lis toca. A més, Nara es presenta com una noia presumida i repel•lent.
