—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Carolina Cerezuela

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistarla per la seva capacitat de treball ja que a més d'actriu i model és periodista i col·laborada en una important ONG
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- D'on treus temps per fer possible totes les teves accions?
- Si tinguessis que escogir entre la teva carrera d'actriu i el teu treball en l'ONG que triaries?
- La teva vida és com a tu havies somiat que fos?
- Influeix el teu treball com a model en l'opinió que té la gent de tu?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic a favor amb la opinió de Roig ja que no es pot menysprear, ja que el teatre, vist d'aquesta manera, també seria inferior al cinema, i no es així. Totes les tasques son importants a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada