L1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.
· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.
· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
26 de març de 2009
Fa un any i mig la pena va arribar al meu costat. La malaltia del meu avi augmentava i cada cop anava a més, passàvem més temps a l'hospital que a casa, tot era estrany al meu voltant, no podia assimilar el que estava a punt de passar, hem sentia malament, confosa, no volia que allò continues, però la vida es així i un 29 de setembre de 2007 tot va terminar, el meu avi, un home molt important per mi, em va deixar per sempre. No volia creure allò però era una simple realitat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Roig. Mostrar tots els missatges
dijous, 26 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
activitat 2.4
2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Parla de què vol que deixin de haver menyspreacions amb les dones i poder ser lliures sense necessitar als homes per viure.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí, ja que sota el meu punt de vista encara no hi ha una igualtat de condicions entre homes i dones.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Per a mi, ara mateix la major preocupació és la crisi econòmica que pateix el nostre país i les incessables mostres de violència que es mostren per tot el món.
dimarts, 17 de març del 2009
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc d'un petit barri de la nostra apreciada ciutat barcelonesa, Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un barri de montanya, ple de bona gent i que és caracteritza per la tranquilitat en que es troben els seus carrers. Vaig nèixer el primer dia d'octubre de 1992, just desprès de finalitzar les nostres estimades olimpiades de Barcelona. Un barri ple de families treballadores, on sempre està present la sencillesa i la humiltat, amb les seves males èpoques però també plena de bons moments. Estic orgullosa de ser d'on sóc.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.
Sóc d'un petit barri de la nostra apreciada ciutat barcelonesa, Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un barri de montanya, ple de bona gent i que és caracteritza per la tranquilitat en que es troben els seus carrers. Vaig nèixer el primer dia d'octubre de 1992, just desprès de finalitzar les nostres estimades olimpiades de Barcelona. Un barri ple de families treballadores, on sempre està present la sencillesa i la humiltat, amb les seves males èpoques però també plena de bons moments. Estic orgullosa de ser d'on sóc.
activitat 2.2
2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil española que va succeir entre l'any 1936 i 1939.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Quan Roig va començar a anar a la universitat tot era nou per ella, concretament en aquesta frase vol dir que els estudiants defenien per sobre tot els seus ideals polítics i socials.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
En aquesta época la llengua catalana estava censurada i molts autors i catalans van haver de reprimir-se a parlara-la o a escriure amb ella, però Montserrat no va permetre que això no li prohibís expressar el que sentia amb la seva llengua, el català.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
D'altres que moren a la guerra de Vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
dins la raó, està la supervivència
Fer la gara - gara -> fer la pilota
Sóc d'un barri de senyores pones -> senyores burgeses de la Barcelona Franquista
Canonades de l'any de la picor -> canonades antigues
Senyors amb més seny que or -> economicament no estan molt bé però són molt sabis
De la guerra no en vaig pastar ni el par negre -> la guerra no va afectar a l'autora i no va passar gana
Ovejitas del Senyor -> Són totes aquestes nenes amb una rigurositat moral cristiana
que seguien les directrius dels capellans del Franquisme
Futurs gallimarsots morals -> aquestes nenes de grans no seguirien allò que van aprendre de petites a les escoles catòliques
Xino xano -> a poc a poc
Campar-se'les per sempre -> marxar i no tornar
Sortir del niu -> marxar de la protecció de la teva família
Tornar de pet -> tornar de seguida
Volta al món i torna al born -> viatjaràs per tot arreu però sempre tornaràs a casa
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil española que va succeir entre l'any 1936 i 1939.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Quan Roig va començar a anar a la universitat tot era nou per ella, concretament en aquesta frase vol dir que els estudiants defenien per sobre tot els seus ideals polítics i socials.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
En aquesta época la llengua catalana estava censurada i molts autors i catalans van haver de reprimir-se a parlara-la o a escriure amb ella, però Montserrat no va permetre que això no li prohibís expressar el que sentia amb la seva llengua, el català.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
D'altres que moren a la guerra de Vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
dins la raó, està la supervivència
Fer la gara - gara -> fer la pilota
Sóc d'un barri de senyores pones -> senyores burgeses de la Barcelona Franquista
Canonades de l'any de la picor -> canonades antigues
Senyors amb més seny que or -> economicament no estan molt bé però són molt sabis
De la guerra no en vaig pastar ni el par negre -> la guerra no va afectar a l'autora i no va passar gana
Ovejitas del Senyor -> Són totes aquestes nenes amb una rigurositat moral cristiana
que seguien les directrius dels capellans del Franquisme
Futurs gallimarsots morals -> aquestes nenes de grans no seguirien allò que van aprendre de petites a les escoles catòliques
Xino xano -> a poc a poc
Campar-se'les per sempre -> marxar i no tornar
Sortir del niu -> marxar de la protecció de la teva família
Tornar de pet -> tornar de seguida
Volta al món i torna al born -> viatjaràs per tot arreu però sempre tornaràs a casa
dimecres, 11 de març del 2009
2. Una personalitat compromesa
Exercici 2
2.1
Text 2 Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la gran de la família, la primera filla, la primera néta, la primera neboda... per això tots hem veuen com qui té que donar exemple als demes.
Jo no crec que sigui la més apropiada per ser exemple de ningú ja que considero que tinc milers de defectes.
Encara que he que dir que crec que el que si puc aportar és la meva sinceritat, el meu bon tracta amb la gent que m’envolta i sobretot, les meves ganes de viure sense donar problemes a ningú.
Però estic segura que el pitjor que tinc és la meva tossuderia i la passivitat amb la que actuo en moltes ocasions, entre altres defectes.
2.1
Text 2 Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.
b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc la gran de la família, la primera filla, la primera néta, la primera neboda... per això tots hem veuen com qui té que donar exemple als demes.
Jo no crec que sigui la més apropiada per ser exemple de ningú ja que considero que tinc milers de defectes.
Encara que he que dir que crec que el que si puc aportar és la meva sinceritat, el meu bon tracta amb la gent que m’envolta i sobretot, les meves ganes de viure sense donar problemes a ningú.
Però estic segura que el pitjor que tinc és la meva tossuderia i la passivitat amb la que actuo en moltes ocasions, entre altres defectes.
dimarts, 10 de març del 2009
Entrevista
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Carolina Cerezuela
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistarla per la seva capacitat de treball ja que a més d'actriu i model és periodista i col·laborada en una important ONG
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- D'on treus temps per fer possible totes les teves accions?
- Si tinguessis que escogir entre la teva carrera d'actriu i el teu treball en l'ONG que triaries?
- La teva vida és com a tu havies somiat que fos?
- Influeix el teu treball com a model en l'opinió que té la gent de tu?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic a favor amb la opinió de Roig ja que no es pot menysprear, ja que el teatre, vist d'aquesta manera, també seria inferior al cinema, i no es així. Totes les tasques son importants a la seva manera.
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Carolina Cerezuela
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistarla per la seva capacitat de treball ja que a més d'actriu i model és periodista i col·laborada en una important ONG
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- D'on treus temps per fer possible totes les teves accions?
- Si tinguessis que escogir entre la teva carrera d'actriu i el teu treball en l'ONG que triaries?
- La teva vida és com a tu havies somiat que fos?
- Influeix el teu treball com a model en l'opinió que té la gent de tu?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic a favor amb la opinió de Roig ja que no es pot menysprear, ja que el teatre, vist d'aquesta manera, també seria inferior al cinema, i no es així. Totes les tasques son importants a la seva manera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
