Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

La poesia simbolista, la música i les arts plàstiques. La visió integradora i totalitzadora del artista i de les distintes disciplines artístiques (l’art sintesi) esdevé una eixida per al gènere de la novel·la. Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre prosa i vers, i el ritme poètic gairebé musical, les imatges i les metàfores s’instauren en la prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que pugen ser definides com a poemes en prosa, com és el cas de Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert).
Les arts plàstiques i en concret la pintura influeixen en la literatura. La seva importància arranca dels prerafaelites anglesos, el quals intenten reflectir els estats inefables en una barreja de misticisme i erotisme que esdevé model d’alguns personatges femenins: la cabellera llarga i roja i la pell blanca, signe d’erotisme maligne, són pròpies de la bagassa; la mirada estreta i la jove adornada de lliris, representa la jove verge. La tècnica impressionista francesa influeix en les descripcions narratives: la configuració de l’obra a través de la acumulació de traços gruixuts, degradacions acolorides, en un llenguatge ben particular, “sentit”, intuïtiu, l’únic instrument adequat per aconseguir l’objectiu de formular les propostes i impactar el lector mitjançant el cuadre intens.
Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió