ORIGENS DE LA NOVEL•LA

Les primeres novel•les es produïxen entre els segle II a. C. i segle III a Grècia i Roma, i s'han classificat en quatre tipus bàsics: novel•les de viatge, novel•les romàntiques, novel•les satíriques i novel•la bizantina. Menjo Pierre Daniel Huet va assenyalar en 1670, la tradició d'obres èpiques té el seu precedent en Virgili i Homer. Se solia usar el vers, adequat a una tradició de representacions orals. Avui, aquesta tradició es remunta més enrere, a l'època sumèria (Epopeia de Gilgamesh), i a la mitologia hindú (Ramayana i Mahabharata). És més difícil assegurar la influència dels cuentacuentos medievals en el desenvolupament de la novel•la. Havia una tercera tradició de ficció en prosa, tant en la seva modalitat satírica (amb el Satiricón de Petronio, les increïbles història de Luciano de Samosata, i l'obra protopicaresca de Lucio Apuleyo L'Ase d'Or) i una veta heroica (amb els romanços de Heliodoro, Longo i altres). L'antic romanç grec va ser revitalitzat pels novel•listes bizantins del segle XII. Totes aquestes tradicions van ser redescubiertas en els segles XVII i XVIII.