Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

La poesia simbolista, la música i les arts plàstiques. La visió integradora i totalitzadora del artista i de les distintes disciplines artístiques (l’art sintesi) esdevé una eixida per al gènere de la novel·la. Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre prosa i vers, i el ritme poètic gairebé musical, les imatges i les metàfores s’instauren en la prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que pugen ser definides com a poemes en prosa, com és el cas de Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert).
Les arts plàstiques i en concret la pintura influeixen en la literatura. La seva importància arranca dels prerafaelites anglesos, el quals intenten reflectir els estats inefables en una barreja de misticisme i erotisme que esdevé model d’alguns personatges femenins: la cabellera llarga i roja i la pell blanca, signe d’erotisme maligne, són pròpies de la bagassa; la mirada estreta i la jove adornada de lliris, representa la jove verge. La tècnica impressionista francesa influeix en les descripcions narratives: la configuració de l’obra a través de la acumulació de traços gruixuts, degradacions acolorides, en un llenguatge ben particular, “sentit”, intuïtiu, l’únic instrument adequat per aconseguir l’objectiu de formular les propostes i impactar el lector mitjançant el cuadre intens.
Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió

SOLITUD

Solitud és un drama rural. Es va escriure per encàrrec de la revista Joventut i es va publicar en fulletó.
-Tema: modernista per excel•lència
-Tensió entre l’heroi i la societat
-Conflicte entre individu i entorn
-Lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat entre els determinismes -que l’envolten.

La Mila puja a la muntanya (simbologia) plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat. Madura.

Estructura:
2 parts: primavera i tardor. Funcionen com a metàfora (primavera de la protagonista, depresió de la Mila-mal de muntanya.

VICTOR CATALÀ

Pseudònim de Caterina Albert (Escala, 1968 – 1966). Dona de família ben estant. No va estudiar durant molt temps, nomes va estudiar un any i va agafar un gran nivell de francès i va tornar a casa seva on va rebre classes particulars, en les quals va aprendre cultura, pintura, escultura... La seva mare sempre estava malalta, pel la qual cosa la seva avia va actuar com de mare. El seu pare mai estava a casa ja que el seu treball no s’ho permetia i d’aquí li ve el seu caràcter autodidacta. Hi havia un home que li proporcionava llibres, la majoria exportats des de França. Era una persona que li agradava estar informada del que succeïa a Europa per això llegia tant.
Era la gran de 4 germans i a la mort del seu pare el seu germà va passar a ser hereu però no va voler aquesta responsabilitat i ella es va fer càrrec de les propietats. Ella intentava sempre ocultar la seva vida. En moltes entrevistes ella mentia sobre la seva vida dient, per exemple, que ella mai no havia sortit del seu poble i es sap que no es així perquè molts cops es sap que va estar a casa del seu germà a Barcelona o al teatre... també va visitar Europa.
Ella afirma que porta vida de monja i de finestrons tancats.
Les primeres obres que va escriure van ser amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal. Amb aquests nom publica l’esquella de la Torretxa. L’estil de la seva narració no era el propi d’una dona d’aquella època. A 1898 guanya un premi als Jocs Florals amb un poema i un monòleg: la Infanticida. Amb aquesta obra va sorgir una gran polèmica i aleshores va decidir ocultar la seva identitat.
En 7 anys publica 7 llibres.
En el 1906 el modernisme és frenat pel noucentisme. Caterina Albert no publica res fins 1918 i quan arriba la guerra civil espanyola ella es troba desconcertada ja que ella és una propietària rural,al principi aplaudeix el regim franquista, però aquesta afecció dura poc. Els anarquistes saquegen la seva casa de l’Escala i li cremen papers.
Caterina Albert esdevé un referent de l’època.