Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l´edat d´un any, el seu avi va ser assassinat d´un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.

La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomena "de combat". La guerra fa que deixi els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l´empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d´ordenança.

El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, on va cursar la carrera com a becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar a fer el soldat a Navarra on va escriure poesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercir fins a l´any 1978, que va ser arbitràriament substituït.

Ja instal•lat a València, escriu poemes en català perquè, en paraules de Joan Fuster: "Estellés escriu des del poble". Cap a inicis dels anys cinquanta, inicia la seva amistat amb intel•lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d´orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina.

Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració.

Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

La poesia simbolista, la música i les arts plàstiques. La visió integradora i totalitzadora del artista i de les distintes disciplines artístiques (l’art sintesi) esdevé una eixida per al gènere de la novel·la. Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre prosa i vers, i el ritme poètic gairebé musical, les imatges i les metàfores s’instauren en la prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que pugen ser definides com a poemes en prosa, com és el cas de Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert).
Les arts plàstiques i en concret la pintura influeixen en la literatura. La seva importància arranca dels prerafaelites anglesos, el quals intenten reflectir els estats inefables en una barreja de misticisme i erotisme que esdevé model d’alguns personatges femenins: la cabellera llarga i roja i la pell blanca, signe d’erotisme maligne, són pròpies de la bagassa; la mirada estreta i la jove adornada de lliris, representa la jove verge. La tècnica impressionista francesa influeix en les descripcions narratives: la configuració de l’obra a través de la acumulació de traços gruixuts, degradacions acolorides, en un llenguatge ben particular, “sentit”, intuïtiu, l’únic instrument adequat per aconseguir l’objectiu de formular les propostes i impactar el lector mitjançant el cuadre intens.
Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió

SOLITUD

Solitud és un drama rural. Es va escriure per encàrrec de la revista Joventut i es va publicar en fulletó.
-Tema: modernista per excel•lència
-Tensió entre l’heroi i la societat
-Conflicte entre individu i entorn
-Lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat entre els determinismes -que l’envolten.

La Mila puja a la muntanya (simbologia) plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat. Madura.

Estructura:
2 parts: primavera i tardor. Funcionen com a metàfora (primavera de la protagonista, depresió de la Mila-mal de muntanya.

VICTOR CATALÀ

Pseudònim de Caterina Albert (Escala, 1968 – 1966). Dona de família ben estant. No va estudiar durant molt temps, nomes va estudiar un any i va agafar un gran nivell de francès i va tornar a casa seva on va rebre classes particulars, en les quals va aprendre cultura, pintura, escultura... La seva mare sempre estava malalta, pel la qual cosa la seva avia va actuar com de mare. El seu pare mai estava a casa ja que el seu treball no s’ho permetia i d’aquí li ve el seu caràcter autodidacta. Hi havia un home que li proporcionava llibres, la majoria exportats des de França. Era una persona que li agradava estar informada del que succeïa a Europa per això llegia tant.
Era la gran de 4 germans i a la mort del seu pare el seu germà va passar a ser hereu però no va voler aquesta responsabilitat i ella es va fer càrrec de les propietats. Ella intentava sempre ocultar la seva vida. En moltes entrevistes ella mentia sobre la seva vida dient, per exemple, que ella mai no havia sortit del seu poble i es sap que no es així perquè molts cops es sap que va estar a casa del seu germà a Barcelona o al teatre... també va visitar Europa.
Ella afirma que porta vida de monja i de finestrons tancats.
Les primeres obres que va escriure van ser amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal. Amb aquests nom publica l’esquella de la Torretxa. L’estil de la seva narració no era el propi d’una dona d’aquella època. A 1898 guanya un premi als Jocs Florals amb un poema i un monòleg: la Infanticida. Amb aquesta obra va sorgir una gran polèmica i aleshores va decidir ocultar la seva identitat.
En 7 anys publica 7 llibres.
En el 1906 el modernisme és frenat pel noucentisme. Caterina Albert no publica res fins 1918 i quan arriba la guerra civil espanyola ella es troba desconcertada ja que ella és una propietària rural,al principi aplaudeix el regim franquista, però aquesta afecció dura poc. Els anarquistes saquegen la seva casa de l’Escala i li cremen papers.
Caterina Albert esdevé un referent de l’època.

ORIGENS DE LA NOVEL•LA

Les primeres novel•les es produïxen entre els segle II a. C. i segle III a Grècia i Roma, i s'han classificat en quatre tipus bàsics: novel•les de viatge, novel•les romàntiques, novel•les satíriques i novel•la bizantina. Menjo Pierre Daniel Huet va assenyalar en 1670, la tradició d'obres èpiques té el seu precedent en Virgili i Homer. Se solia usar el vers, adequat a una tradició de representacions orals. Avui, aquesta tradició es remunta més enrere, a l'època sumèria (Epopeia de Gilgamesh), i a la mitologia hindú (Ramayana i Mahabharata). És més difícil assegurar la influència dels cuentacuentos medievals en el desenvolupament de la novel•la. Havia una tercera tradició de ficció en prosa, tant en la seva modalitat satírica (amb el Satiricón de Petronio, les increïbles història de Luciano de Samosata, i l'obra protopicaresca de Lucio Apuleyo L'Ase d'Or) i una veta heroica (amb els romanços de Heliodoro, Longo i altres). L'antic romanç grec va ser revitalitzat pels novel•listes bizantins del segle XII. Totes aquestes tradicions van ser redescubiertas en els segles XVII i XVIII.

ESTRUCTURA EXTERNA

Obra dividida en tres actes.
Cada acte té diferents escenes:
• el primer acte té catorze escenes
• el segon acte té quinze escenes
• el tercer acte en té onze escenes

ESPAIS

Primer acte: troben una carretera i al costat una casa molt pobre. Es desenvolupa al matí.
Segon acte: interior d'una casa molt pobre. Comença a fer-se fosc, es a dir comença el vespre.
Tercer acte: tambè a l'interior d'una casa molt pobre. Tambè es desenvolupa al vespre.