Sol i de dol i plou i fa sol

Sol i de dol és el primer llibre de poemes publicat pel poeta català J. V. Foix. Va sortir el 1947, tot i que portava el peu d'impremta de 1936 per saltar-se la censura i a més molts dels poemes ja estaven escrits d'abans de la guerra. Va ser l'obra que va consolidar Foix com a un poeta que calia valorar.

El llibre inclou setanta poemes en forma de sonet d'estructura perfecta, combinant la forma del sonet italià amb el sonet clàssic català. El poemari està dividit en sis seccions, la primer és l'ofici del poeta i les contradiccions íntimes que té; la segona part és la reflexió sobre l'art; la tercera secció és de tema amorós i metafísic alhora i és la més breu; la quarta i la cinquena cal analitzar-lses junts pel fet de ser poemes de to dionisíac, on descriu anècdotes de joventut amb una exuberància verbal important, finalment, la darrera és de tema religiós.

L'estil d'aquest poemari és molt original, incoprora a la llengua moderna, molt depurada i amb voluntat de seguir Fabra, infinitat de recursos de la llengua medieval (arcaismes, formes verbals de primera persona sense vocal final de desinència...) així com moltes citacions de poetes d'aquella època que li serveixen de model, des de provençals com Bernat de Ventadorn, Raimbaut de Vaqueiras, els italians Petrarca, Dante,Cavalcanti i els catalans Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March. Els noms exòtics també hi són prsents, així com molts de modernitat inqüestionable. Sol i de dol és una síntesi de classicisme i d'avantguardisme que recull sonets que l'autor va anar escrivint des de 1913 a 1936 i revisats just abans de ser publicats.

En els sonests de Sol i de dol Foix reflexiona, sovint de manera metafísica i des d'una prespectiva personal i original, sobre diversos temes clau de la modernitat, com per exemple la crisi d'identitat individual i col·lectiva en un món cada vegada més tecnificat que aguditza la soledat de l'home. Un altre tema és la necessitat d'imposar la raó damunt la follia, sense abandonar la imaginació. Les dificultats per acomplir el desig i viure l'amor plenament. O La impossibilitat espiritual d'assolir l'absolut. En el conjunt de l'obra diversa i complexa de Foi, Sol i de dol esdevé el llibre central on s'expressen els conflictes i els dubtes existencials més pregons del poeta.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, 
Em veig sovint per fosques solituds, 
En prats ignots i munts de llicorella 
I gorgs pregons que m'aturen, astuts. 

I dic: On só? Per quina terra vella, 
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts, 
Deleges foll? Vers quina meravella 
D'astre ignorat m'adreç passos retuts? 

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge 
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: 
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany 

O en tuc de neu, jo retrob el paratge 
On ja vaguí, i, de Déu, el parany 
Per heure'm tot. O del diable engany.

Plou i fa sol és una cançó màgica tradicional catalana que s'ha cantat als infants des de molt temps ençà, de manera que actualment forma part del repertori de cançons infantils de la cultura popular catalana.

"Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen,

plou i fa sol,

les bruixes porten dol."

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants? es devia aprobar la declaració de principis i els estatuts del estudiants

b) Com es van revoltar?

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? La tancada dels estudiants al convent del caputxins del Sarrià.

d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, va ser un setge, els van esperar fora i finalment els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

No puc treu-me aquella imatge del cap. Era un fred matí de decembre, en totes les cases de Catalunya i de moltes altres bandes del món s'ultimaven els detalls per les festes nadalenques que s'apropaven. Jo, com cada any vaig acompanyar a la meva àvia a comprar tot el que necessitava pel dinar del dia de Nadal. Tot estava a petar de gent, cues enormes per pagar, els passadissos plens de carros de la comprar, els nens corrents per la secció de les joguines, un caos total. De sobte, sense saber perquè tots els llums es van apagar, la gent va començar a cridar dient " Què passa aquí?" tots els treballadors estaven molt estranyats i intentaven possar-se en contacte amb el personal de manteniment, però no era possible. De fora, venien molt enrenou també i sense saber d'on venia ni perquè es va sentir un dispar molt contundent que va silenciar tot l'exterior, però a dins de l'establiment on jo em trobava, el descontrol era enorme, moltes dones ploraven perquè havien perdut de vista als seus fills, els homes intentaven obrir les portes, però estaven bloqueixades, tot semblava un malsón. Fins que un home encaputxat va entrar per un enorme finestró que hi havia a la segona planta i es va obligar a que tothom sortis per allà, però abans tenien que deixar totes les pertenences dins l'establiment, allò era un atrac general. Tothom va acceptar, l'important era, sortir d'allà. 

3.1. El món de l’àvia

L1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)



2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles



3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:


6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.



4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de març de 2009

Fa un any i mig la pena va arribar al meu costat. La malaltia del meu avi augmentava i cada cop anava a més, passàvem més temps a l'hospital que a casa, tot era estrany al meu voltant, no podia assimilar el que estava a punt de passar, hem sentia malament, confosa, no volia que allò continues, però la vida es així i un 29 de setembre de 2007 tot va terminar, el meu avi, un home molt important per mi, em va deixar per sempre. No volia creure allò però era una simple realitat.

Activitats preliminars

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de 245 pàgines, restant la introducció queden 211.

· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols. Tot és un.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.


b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre ella i possiblement morirà.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La vida de Ramona.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Francisco, Sixta i Patricia

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina? 6 de decembre de 1994
b) Es tracta de la mateixa època? No
c) S’expliquen els mateixos fets? No

5. Llegiu de la pàgina 63 a la .
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia? Desde el 1894 fins el 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.

activitat 2.4

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)



a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Parla de què vol que deixin de haver menyspreacions amb les dones i poder ser lliures sense necessitar als homes per viure.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí, ja que sota el meu punt de vista encara no hi ha una igualtat de condicions entre homes i dones.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Per a mi, ara mateix la major preocupació és la crisi econòmica que pateix el nostre país i les incessables mostres de violència que es mostren per tot el món.

Visita a la Universitat de Barcelona

Ahir, dimarts 17 de març, vam assistir a una xerrada que suposadament tractava de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

La visita va començar bé, només arribar vam anar a la cantina de la Universitat i al sortir ens van assaltar un grup d’estudiants revolucionaris que van intentar que compréssim un dels seus diaris i ens animaven a anar a la manifestació de dijous.

A les 11:15 va començar la xerrada, per començar vam tenir que pujar fins l’últim pis per arribar a l’aula on va tenir lloc l’activitat.

Al principi semblava que la explicació seria molt interessant perquè es notava tots els coneixements del professor que parlava, però va començar a parlar de temes que sota el meu punt de vista, no tenien molt a veure amb el tema principal de la xerrada.

Nosaltres arribàvem amb la idea de que parlarien de la vida de l’autor i exclusivament de la seva poesia, però va acabar sent una explicació avorrida, perquè li donava moltes voltes a les coses i feia la sensació de que mai arribava en lloc. Sincerament, vaig ser incapaç de escoltar-la sencera.

Al finalitzar vam sortir d’aquella sala i vam baixar als jardins de la Universitat. A causa de les reivindicacions dels estudiants, les instal·lacions estaven plenes de ocupes i manifestants. Vam estar una estona parlant amb una de les noies i no semblava tenir ganes de marxar d’allà. Avui ens ha arribat de que han sigut desallotjats per la policia.

I per últim vam intentar entrar a la biblioteca sense èxit i aleshores vam donar una volta per els passadissos, vam fer fotos i ja vam sortir d’allà per tornar a casa.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.


Sóc d'un petit barri de la nostra apreciada ciutat barcelonesa, Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un barri de montanya, ple de bona gent i que és caracteritza per la tranquilitat en que es troben els seus carrers. Vaig nèixer el primer dia d'octubre de 1992, just desprès de finalitzar les nostres estimades olimpiades de Barcelona. Un barri ple de families treballadores, on sempre està present la sencillesa i la humiltat, amb les seves males èpoques però també plena de bons moments. Estic orgullosa de ser d'on sóc.