Les principals característiques que trobem de tota l’obra de Maria Mercè Marçal, són les següents:
Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.
dijous, 28 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada