LITERATURA CATALANA LORENA

2009-06-11T11:22:00.000-07:00

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona qualifiquen l'obra com interessant, desconcertant en la primera lectura, contudent i feta amb gran passió, escriptora amb mala llet.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

· Recerca del món femení

· Reivindicava ser poeta del poble

· Continua lluita per la llibertat

· Expresa sexe

· La vanguarda dels canvis del futur

· Timida, callada, observador i molt propera

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

Durant la dècada dels 60, molts van ser els moviments de joves que es van formar amb l'afany de mostrar els seus ideals. Però va anar especialment un el qual va marcar no només a un país sinó que al món sencer amb la seva moda, pensaments, música i estil de vida pacifista. Aquestes van ser les bases del hippisme.

Ja en 1965, el periodista Michael Fallon havia encunyat el terme hippie referint-se a la reunió dels beatniks i bohemis. No obstant això, les primeres comunitats s'havien format en 1964.

La societat escandalitzada va rebutjar i va criticar a aquest grup de joves que s'escapaven dels cànons socials prèviament establerts. No acceptaven la forma de vida que duien, la roba estrafalaria plena de colors, el pèl llarg i el seu discurs crític, polític i pacifista.

La música va acompanyar a aquest moviment destacant dintre dels seus màxims exponents a Jim Morrison, Janis Joplin, Joe Coker, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Pink Floyd, Santana, entre uns altres.

En 1969 es va realitzar el megaevento de Woodstock, que va reunir a milers de joves al so de la música, l'amor lliure i les drogues. L'esdeveniment va durar dos dies i ni la pluja que va caure @impedir<3> l'algaravia dels joves assistents.

Premonizando la seva fi, el grup de joves va realitzar un acte conegut com 'La mort del hippie', on van simular el soterrament del seu moviment. La processó va carregar un ataud ple de relíquies de la ideologia.

4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

FESTIVAL DE WOODSTOCK

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival. nom d'un famós documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en 1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental. La pel•lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seua conservació en el National Film Registry.

Una de les cançons més rellevants:

LETRA DE LA CANCION BOB DYLAN - BLOWIN' IN THE WIND (LIVE 1975)

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

A continuació veiem un video amb les millors fotografies

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Aquí tenim un petit documental:

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

Els principals fronts de lluita de Maria Mercè Marçal eren el feminisme, el lliberament sexual (relacionat amb el lesbianisme) i per últim l'alliberament nacional

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme és un conjunt de teories socials i pràctiques polítiques en oberta crítica de relacions socials històriques, passades i presents, motivades principalment per l'experiència femenina.

En general, els feminismes realitzen una crítica a la desigualtat social entre dones i homes, i proclamen la promoció dels drets de les dones. Les teories feministes qüestionen la relació entre sexe, sexualitat i el poder social, polític i econòmic. Malgrat que moltes persones líders feministes han estat dones, no totes les dones són feministes i no totes les persones feministes són dones.

Algunes feministes consideren que els homes no haurien de prendre posicions de lideratge dins del moviment, però la majoria accepten el suport dels homes. El feminisme com a moviment social ha estat principalment visibilitzant com un moviment de les societats occidentals en el segle XX. No es troba associat a cap grup, pràctica o esdeveniment històric en particular.

Es crea a partir de la consciència sobre les desigualtats causades pels gèneres i de la recerca de la justícia social. Hi ha diverses formes del feminisme, com a teoria, com pràctica, com a consciència, com a moviment social internacional, nacional i local.

Alguns dels diferents feminismes són el feminisme cultural, el feminisme radical, l'ecofeminisme, el anarcofeminismo, el feminisme de la diferència, el feminisme marxista, el feminisme separatista, el feminisme filosòfic, el feminisme cristià, el feminisme islàmic, el feminisme pro-vida i el feminisme crític.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

Actualment, a conseqüencia de la situació politico-economica del nostre pais, les principals reivindicacions dels joves podrien ser; la possibilitat d'accedir a una vivenda sense haver d'hipotecar-se tota la vida o simplement tenir un treball amb un salari digne.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Fa una visió del que ella pensa que està a punt de passar. S'anticipa a parlar lliurament de temes que avui dia són cotidians com poden ser el lesbianisme o el dret de la dona.

9.- vincles d'internet amb pàgines sobre l'autor

2009-05-28T14:42:00.000-07:00

· http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/

· http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Mercè_Marçal_i_Serra

· http://www.fmmm.cat/

· http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/marcal.html

· http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/

· http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182

· http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2009/01/09/maria-merce-marcal-poesia-i-canco

· http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040040

álbum de fotos

2009-05-28T14:27:00.001-07:00

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

6.- 5 poesies i el respectiu comentari de text

2009-05-28T14:21:00.000-07:00

Tombant I

El poema a comentar, és el poema nºI, , pertanyent a “Tombant”, sexta secció de l’obra literària “Bruixa de Dol”, de Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.

L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.

El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.

Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.

En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.

Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.

Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.

Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.

Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, i un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”.

Podem veure com és un poema amb una estructura molt simple, on la majoria de versos són una enumeració de les plantes que hi troba al balcó. Cal comentar com concreta l’eix temporal al vers 1, i la presència del “Jo poètic” al llarg del poema.

Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.

Tombant X

El poema a comentar pertany a l’obra “Bruixa de dol”, obra escrita per Maria Mercè Marçal. El poema en concret es troba a la segona part de l’obra, tombant i específicament és el poema número X.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usa com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.

Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es va considerar originària. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d'haver fundat amb ell i amb d'altres joves poetes l'editorial Els llibres del Mall el 1973. Va participar a l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del franquisme fins que se'n separà el 1980, en una escissió que conduirà a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra.

El 1980 té la seva filla Heura [1], que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells), i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemariTerra de mai[1], del 1982 (títol alusiu a la seva companya Mai Cobos), que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el1985 al seu nou llibre La germana, l'estrangera. Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988.

Des del 1994 impulsà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club [1]. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

És important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.

Han cantat les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà, Enric Hernàez, Cinta Massip i Toti Soler.

Va morir a Barcelona, a causa d'un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Esta estructurat en tres estrofes. La primera està formada per tres versos, la segona de dos, i l’última estrofa és un sòl vers.

El tema del poema, com en la majoria de poemes de Maria Mercè Marçal és el amor.

Parla d’un temps passat, on va conèixer a algú que li donava molta felicitat, la felicitat la podem associar amb els colors, i diu que no sap on es aquest amor. Parla del amor com si fos una pilota amb la que juga.

En la segona estrofa ens fa una petita introducció en el temps, ens indica que es el mes de març i continua amb la metàfora del joc de la pilota i ens diu que en aquest mes de març l’amor li a tornat. Ho explica com si fos un joc amb la pilota, que la pilota la va perdre i ara el vent la tornada al seu costat.

Per últim podem veure que ella ho accepta aquest amor ja que diu que el seu cor l’entoma.

En aquest poema, al igual que es simbolitza amb el títol de aquesta part de la obra “tombant” veiem totes les voltes que a donat Maria Mercè en el amor. Tombant significa, en part, tots els diferents moments que a passat l’autora dins els seus amors i en aquest poema veiem com li a tornat un amor anterior i entra en una nova fase de la seva vida.

A traves de aquest poema tornem a veure com viu l’autora l’amor dins la seva vida, tal com ho fa durant gran part de la seva obra.

Tombant VIII

El poema a comentar pertany al llibre de Maria-Mercè Marçal “Bruixa de dol”, obra escrita entre els anys 1977-1979. Concretament pertany a la part de l’obra titulada Tombant, la qual està formada per onze poemes, el poema seleccionat és el número VIII.

És important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.

Va morir a Barcelona, a causa d'un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

L’estructura del poema és bastant simple, és una estrofa formada per 7 versos heptasílabs, sense rima, es a dir, amb versos lliures.

El tema principal del poema és l’amor i sabent els gustos de l’autora, es podria relacionar amb un amor lèsbic.

Fa una crítica a un home, representat pel sol, i diu que aquest home ja no li fa feliç, no li dóna una bona vida, no li fa vibrar, i ho explica amb “ja no m’enartes”. Aquesta qüestió està explicada al primer vers del poema. Tot seguit, parla de que ha trobat l’amor en un altre, i aquest amor li a salvat, es diu que aquest nou és l’ombra, per tant una dona i aquesta persona li ha pres el cor.

Diu que li agrada aquesta sensació i està tan contenta amb aquest amor que li ha omplert el cor. També parla dels seus ulls on es reflecteix aquesta dona de la que està enamorada.

En aquest poema podem veiem la importància que té el amor en la vida de Maria-Mercè Marçal ja que podem veure que rebutja a l’home amb la intenció de ser feliç amb altre dona.

En quant a figures literàries veiem una invocació al vers 1 amb “sol”. Entre el vers 2 i 3 hi ha una repetició amb “ l’ombra”. Utilitza un lèxic en el qual segueix amb la seva tradició de afegir la simbologia del “sol, ombra i lluna”.

En conclusió, Maria Mercè Marçal es podria dir que es una enamorada del amor i sempre que pot inclou aquest tema en els seus poemes.

Foguera Joana IX

El poema a comentar és el numero IX, anomenat Lluna negra, i pertany a Foguera joana, tercera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.

El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre La germana, l’estrangera. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

Des del 1994 impulsà el col•lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l’ Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona Aquesta poesia s'anomena "Lluna negra" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel•lista, traductora i assagista.

Bruixa de dol es un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la novena secció, com ja he dit abans, titulada “Foguera joana”.

El títol "Lluna negra" quant a la lluna podem dir que significa i simbolitza la dona, com a tots dels seus poemes, ja que és una característica que presenta l’autora, i negra podem deduir que es la dona que està trista i per tant va de negre.

Aquest poema està compost per una sola estrofa. L’estrofa està composta de nou versos que a simple vista semblen irregulars. Parla en plural durant tot el poema i expressa unes accions en temps present.

Parla, generalment, de la crema dels seus records a la foguera de sant Joan, que en aquest cas l’anomena joana, com la secció a la qual pertany de la”foguera joana”. Crida i busca els seus records, invitant-los a venir per a que hi vagin a la foguera.

També parla d’un bosc que només és estelles, referint-se als records, i el llenyataire ha perdut els passos, volent dir que també hi aniran a la foguera ja que li resulten records danyins.

Diu que ha de canviar ràpid de decorat, cremar ràpidament els records, esborrar el passat, i que només així començarà una nova vida on florirà als temps de la berbena, flors que li resultaran records gratificants, i no com els altres. Podem observar que on es cremen els records, a la foguera, i on ressurten els nous moments per viure a la berbena, que li queden estan relacionats.

Per últim podem observar les moltes ganes que l’autora mostra tenir respecte a oblidar tot el passat, que per lo vist ha sigut poc agradable per ella segon els seus record, i vol obrir una nova etapa de la seva vida, a la qual encara quedaran moltes coses bones per venir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és els records, aquestes ganes que té l’autora de, com ja he dit abans, esborrar-los per deixar lloc a altres coses que li queden per viure, i possiblement millors.

Al poema podem veure que diu que voldria cremar aquests records per deixar-ne lloc a uns altres a la foguera, al foc, un símbol de lliurament i purificació que deixarà l’ànima de l’autora tranquil•la ja que quedarà purificada dels moments dolents, i de les coses que li han fet mal.

Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per una sola estrofa, de 9 versos les estrofes. Són versos d’art menor, excepte els dos últims. Són versos lliures ja que no tenen rima. Potser sí que és una cançó.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de “foguera! A l’estrofa 2 i 3. També trobem encavallament al llarg del poema, com per exemple als versos 1 i 2, 6 i 7, etc.

Hi ha una exclamació retòrica al tercer vers, adreçant-se als records “-la foguera joana!”.

També fa metàfora amb els records, anomenant-los bosc, llenyataire que ha perdut els passos...

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes d’esborrar records, ja que com sabem l’autora ha tingut fases de la seva vida que han sigut tristes per a ella, i que l’han afectat negativament.

Foc de pales V. Brida

El poema a comentar és el numero V, anomenat Brida, i pertany a Foc de pales, primera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.

El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre La germana, l’estrangera. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l’ Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").

Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona Aquesta poesia s'anomena "Brida" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel·lista, traductora i assagista.

“Bruixa” de dol és un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la cinquena secció, com ja he dit abans, titulada “Foc de Pales”.

El títol "Brida" significa agafar les coses o també el que posen als cavalls a la boca per poder domar-los.

Aquest poema està compost per 6 estrofes. Les estrofes;1, 3 i 5 estan compostes per 6 versos i les estrofes 2, 4 i 6 per dos versos els qual tots tres són el mateixos. "traginer de cançons en cavall sense brida" en aquestes estrofes podem trobar encavallaments. Parla en singular durant tot el poema i expressa una sèrie de intencions utilitzant el verb anar en condicional, en la tercera estrofa els dos primers versos que hi trobem un encavallament podem veure-hi que fa una pregunta en present.

Parla de la Festa dels Folls (Una festa tradicional que s’ha recuperat fa 10 anys, que es celebra el 28 de desembre, el dia dels sants innocents, al Camp de Mirra, una petita localitat de la Comunitat Valenciana), i diu que hi vol anar, i que vindrà d’un lloc que no ho sabrà ningú i “amb els llavis oscats”, que com diu a continuació, és senyal de molta vida, és a dir, d’haver viscut molt, per tant vol arribar d’un lloc amb senyal d’haver-hi aprofitat, sense que ningú sàpiga d’on.

També parla d’un ‘cavall sense brida’, que amb això és vol referir al fet de ser lliure, que no sentia cadenes que l’aprisionaven i la feien sentir presonera, sinó que sentia que ningú li manava i que feia el que volia.

També podem parlar d’un esquer, amb el qual és vol referir a una trampa, i parla de l’amor, com aquest amor és amarg i “li fa senyals” per cridar la seva atenció, però ella “se’n va per l’altra riba”, és a dir, ho ignora i segueix per un altre camí, ja que no esta interessada i té altres coses al cap.

“Cadenes són presons i jo en fugia”, aquestes cadenes volen simbolitzar el matrimoni, i ella va fugir d’ell i veritablement ho va fer, per sentir-se lliure.

I per últim, podem veure com un altre cop ens parla de la Festa dels Folls, festa a la qual vol assistir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és la llibertat, aquestes ganes que té l’autora de sentir-se lliure i que ningú li mani.

Al poema podem veure que diu que voldria aquesta llibertat per poder participar a la festa dels Folls, que possiblement té algun doble sentit per a l’autora, que vol fugir del seu matrimoni i viure una vida plena, sense dependre de ningú.

Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per set estrofes, de 6 versos les estrofes 1, 3 i 6, i 2 versos les estrofes 2, 4, 5 i 7, intercalats durant tot el poema. Són versos d’art menor amb rima assonant als versos pars -ía.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de l’estrofa “traginer de cançons, en cavall sense brida” durant tot el poema. També trobem encavallament al llarg del poema, encara que els més assenyalats els trobem als versos 10, 12, 14.

Hi ha na interrogació retòrica als versos 9 i 10.

També podem trobar un seguit de metàfores: “esquer” al vers 9, està parlant d’un ham, i normalment s’utilitzen per a pescar, és a dir, actua com una trampa, i és això es el que vol simbolitzar. “Estel amarg” al vers 11, on parla del amor, que és un amor amb gust amarg, no li agrada i per últim al vers 17, on parla d’unes “cadenes” que fan referència al matrimoni, és a dir, que per a ella el matrimoni li sembla una manera de esclavitzar-me.

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, a causa de les repeticions, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

També trobem present, i cal remarcar-ho, el Jo poètic, que es un tret característic de les poesies d’aquesta autora.

Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes de llibertat i de viure de l’autora, sense dependre de ningú, i per això nombra la festa dels Folls, que té com a doble sentit la festa dels “bojos”, on es tornen a reflexar les ganes boges de viure la vida bojament.

5. Relació dels " comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

2009-05-28T13:51:00.000-07:00

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero comenta que “Bruixa de dol” li va fer escoltar una veu que sentia molt pròpia i que d’alguna forma reconeixia, afirmava la seva identitat com a dona femenina que era, i volia introduir aquesta veu de les dones en tots els àmbits . També diu que Maria Mercè Marçal, només explora poesia que tracten sobre experiències d’amor, solitud o temes femenins, molt presents.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la"homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

En aquest cas, Isidor, escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal, “Sota el signe del drac...” , que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a “Foc de pales” i “Foguera Joana”.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch comenta que Maria Mercè va voler construir la seva vida, a ella mateixa i els seus escrits, a partit de la llibertat i viure tot el que sentia de la manera que ella volia, sense dependre de ningú. Parla de que ella utilitza una veu personal i pròpia, que comparteix amb tot els lectors, i així dóna a conèixer els seus sentiments i pensaments. Diu que l'escriptora a partir de l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic fa una poesia especial, i que crea noves literatures.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona, Ediciones El Mall, 1980.En aquest últim text de Lluis Busquets i Granbulosa, Maria Mercè respon a la pregunta de Lluís Busquets. “Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?” Ella diu que esta més segura, que prossegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana. També hi han coses noves, com per exemple que és molt més conscient de la seva veu com a dona en sentit individual i col·lectiu, en l'aparició de bruixa i lluna, en la dona solidària amb les altres dones i amb l’assumpció de la pròpia solitud.

4. Antologia de poesies de Bruixa de Dol

2009-05-28T12:49:00.001-07:00

Primera part

Foc de pales:
I
II
III (Foraviles)
IV
V (Brida)

Tombant:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII

Foguera Joana:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX (Lluna negra)

Segona part

Bruixa de dol:

I (Zodíac)
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII

Avui les fades i les bruixes s’estimen:

Tercera part

Els núvols duien confeti a les butxaques:
I
II (Cançó de saltar a corda)
III
IV (Velles corrandes per a la Pepa)
V (Cançó de pluja)
VI
VII
VIII (Cançó de fer camí)

Quarta part

Sense llops ni destrals:

I
II
III
IV (Gat negre)
V
VI (Tríptic per a una quimera)

Cinquena part

Vuit de març

FOC DE PALES

I

Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.

III

Foravilers

Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,

ai, no la mosseguis,
amic, encara!

Perquè avui feia el seu ple

la lluna se'ns posa a taula.

quin pany de cel de quadrets

de cuina les estovalles!

en acabat de sopar

l'amor ens tira les cartes.

al primer tomb de la sort

la color se'ns trasmudava.

al segon, els gots de vi

tacaren les estovalles.

al tercer se'ns va trencar

la lluna de porcelana

V BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

TOMBANT

I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reinai d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.
.
II
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al frontels núvols i la lluna
i anem al ballque ja s'atansa l'hora!
.
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
.
III
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
.
M'he emborratxat de solitud.
.
IV
a mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.
.
No talleu els arbres del canal!
.
VI
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
.
IX
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
.
X
Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.
.
El vent de març juga a matar
i me la torna.
.
El meu cor l'entoma.
.
XII
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

DIVISA
,
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
.
Jo tinc un nomi amb guix l'escric a sota.

FOC DE PALES

II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camífins a la cambra.
L’escala fosca
del designo té barana.

BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria
-amb els llavis oscats
de molta vida,traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?
Amor, estel amarga la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

BRUIXA DE DOL

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mii em criden perquè hi entri.
Ullpresa, els dic que sí.

8 de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

3. Característiques principals de Bruixa de Dol

2009-05-28T12:48:00.001-07:00

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions, i es tanca amb un poema anomenat “vuit de març” on reivindica la posició de la dona.
Les vuit parts de Bruixa de Dol són les següents:
-Divisa
-Foc de pales (compost per V poemes)
-Tombant (XII poemes)
-Foguera Joana (IX poemes)
-Bruixa de dol (XIII poemes)
-Avui les fades i les bruixes s’estimen (I poema)
-Els núvols duien confeti a les butxaques (VIII poema)
-Sense llops ni destrals (VI poemes)
-Vuit de març

Els temes principals que trobem a Bruixa de Dol són:
Un caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme, la llibertat, l'amor, la solitud, els records, la melancolia, l’embaràs i la maternitat, l’amor entre dones i el feminisme.

2. Característiques principals de la seva obra.

2009-05-28T12:47:00.000-07:00

Les principals característiques que trobem de tota l’obra de Maria Mercè Marçal, són les següents:

Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.

Biografia Maria-Mercè Marçal

2009-05-28T12:46:00.001-07:00

Maria Mercè MarçAl I Serra.lorena.

COMENTARI DE TEXT

2009-05-25T08:17:00.000-07:00

El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells), i amb la qual el tema de l'embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982 (títol alusiu a la seva companya Mai Cobos), que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el1985 al seu nou llibre La germana, l'estrangera. Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988.

És important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.

Va morir a Barcelona, a causa d'un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

L’estructura del poema és bastant simple, consta de dos estrofes, la primera de elles formada per 9 versos i la segona per dos. En quant a la rima, podem veure que són versos lliures ja que no segueixen cap rima.

En el poema, l’autora, per començar ens situa en el temps i veiem que està expressat en el present “avui” i ens diu la data “vint-i-u de desembre. Al segon vers ja ens indica el que ha fet, ha sortit al balcó. Des de el vers 3 al 9 ens descriu allò que va veien i podem veure que va enumerant tot el que veu al seu balcó i veu que està una mica descuidat perquè diu que el gessamí està a punt de morir. Als dos últims versos ens explica que aquesta deixadesa que té al balcó, que feia dies que no mirava, es perquè porta dies sense sortir perquè estava molt embolicada amb els seus amors.

Cal destacar la importància que li dóna al camp semàntic de les plantes en aquest poema, ja que esmenta bastants com els geranis, els cactus i el gessamí.

En aquest poema podem començar la importància que té el amor en la vida de Maria-Mercè Marçal ja que podem veure que li dedica tant de temps als seus amors que no ha tingut temps de fer una acció tant simple i quotidiana com es la de sortir al balcó.

Pel que fa als recursos literaris, podem observar una anàfora de “he” als versos 2 i 4. A la primera estrofa hi ha una enumeració al vers 4 i un altre al vers 6. Veiem un paral·lelisme en el vers 2 i el 10 amb “ he sortit al balcó” “feia dies que no sortia al balcó”. Al vers 9 hi veiem una repetició d’estructura sintàctica amb “si se’m mor, no se’m mor”.

En conclusió, aquest poema ens mostra una mica la forma amb la qual estima la autora, una manera apassionada, en la qual dedica tot el temps possible sense importar-li res mes. Maria-Mercè Marçal és una dona enamoradissa i en la vida li dóna total importància al factor del amor.

Sol i de dol i plou i fa sol

2009-05-07T06:40:00.000-07:00

Sol i de dol és el primer llibre de poemes publicat pel poeta català J. V. Foix. Va sortir el 1947, tot i que portava el peu d'impremta de 1936 per saltar-se la censura i a més molts dels poemes ja estaven escrits d'abans de la guerra. Va ser l'obra que va consolidar Foix com a un poeta que calia valorar.

El llibre inclou setanta poemes en forma de sonet d'estructura perfecta, combinant la forma del sonet italià amb el sonet clàssic català. El poemari està dividit en sis seccions, la primer és l'ofici del poeta i les contradiccions íntimes que té; la segona part és la reflexió sobre l'art; la tercera secció és de tema amorós i metafísic alhora i és la més breu; la quarta i la cinquena cal analitzar-lses junts pel fet de ser poemes de to dionisíac, on descriu anècdotes de joventut amb una exuberància verbal important, finalment, la darrera és de tema religiós.

L'estil d'aquest poemari és molt original, incoprora a la llengua moderna, molt depurada i amb voluntat de seguir Fabra, infinitat de recursos de la llengua medieval (arcaismes, formes verbals de primera persona sense vocal final de desinència...) així com moltes citacions de poetes d'aquella època que li serveixen de model, des de provençals com Bernat de Ventadorn, Raimbaut de Vaqueiras, els italians Petrarca, Dante,Cavalcanti i els catalans Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March. Els noms exòtics també hi són prsents, així com molts de modernitat inqüestionable. Sol i de dol és una síntesi de classicisme i d'avantguardisme que recull sonets que l'autor va anar escrivint des de 1913 a 1936 i revisats just abans de ser publicats.

En els sonests de Sol i de dol Foix reflexiona, sovint de manera metafísica i des d'una prespectiva personal i original, sobre diversos temes clau de la modernitat, com per exemple la crisi d'identitat individual i col·lectiva en un món cada vegada més tecnificat que aguditza la soledat de l'home. Un altre tema és la necessitat d'imposar la raó damunt la follia, sense abandonar la imaginació. Les dificultats per acomplir el desig i viure l'amor plenament. O La impossibilitat espiritual d'assolir l'absolut. En el conjunt de l'obra diversa i complexa de Foi, Sol i de dol esdevé el llibre central on s'expressen els conflictes i els dubtes existencials més pregons del poeta.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Plou i fa sol és una cançó màgica tradicional catalana que s'ha cantat als infants des de molt temps ençà, de manera que actualment forma part del repertori de cançons infantils de la cultura popular catalana.

"Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen,

plou i fa sol,

les bruixes porten dol."

2009-03-27T00:57:00.000-07:00

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants? es devia aprobar la declaració de principis i els estatuts del estudiants

b) Com es van revoltar?

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta? La tancada dels estudiants al convent del caputxins del Sarrià.

d) Com es va acabar? La policia va encerclar el convent, va ser un setge, els van esperar fora i finalment els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

No puc treu-me aquella imatge del cap. Era un fred matí de decembre, en totes les cases de Catalunya i de moltes altres bandes del món s'ultimaven els detalls per les festes nadalenques que s'apropaven. Jo, com cada any vaig acompanyar a la meva àvia a comprar tot el que necessitava pel dinar del dia de Nadal. Tot estava a petar de gent, cues enormes per pagar, els passadissos plens de carros de la comprar, els nens corrents per la secció de les joguines, un caos total. De sobte, sense saber perquè tots els llums es van apagar, la gent va començar a cridar dient " Què passa aquí?" tots els treballadors estaven molt estranyats i intentaven possar-se en contacte amb el personal de manteniment, però no era possible. De fora, venien molt enrenou també i sense saber d'on venia ni perquè es va sentir un dispar molt contundent que va silenciar tot l'exterior, però a dins de l'establiment on jo em trobava, el descontrol era enorme, moltes dones ploraven perquè havien perdut de vista als seus fills, els homes intentaven obrir les portes, però estaven bloqueixades, tot semblava un malsón. Fins que un home encaputxat va entrar per un enorme finestró que hi havia a la segona planta i es va obligar a que tothom sortis per allà, però abans tenien que deixar totes les pertenences dins l'establiment, allò era un atrac general. Tothom va acceptar, l'important era, sortir d'allà.

3.1. El món de l’àvia

2009-03-26T08:07:00.000-07:00

L1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

26 de març de 2009

Fa un any i mig la pena va arribar al meu costat. La malaltia del meu avi augmentava i cada cop anava a més, passàvem més temps a l'hospital que a casa, tot era estrany al meu voltant, no podia assimilar el que estava a punt de passar, hem sentia malament, confosa, no volia que allò continues, però la vida es així i un 29 de setembre de 2007 tot va terminar, el meu avi, un home molt important per mi, em va deixar per sempre. No volia creure allò però era una simple realitat.

Activitats preliminars

2009-03-20T00:48:00.000-07:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de 245 pàgines, restant la introducció queden 211.

· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols. Tot és un.

· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.

· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.

b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre ella i possiblement morirà.

· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La vida de Ramona.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Francisco, Sixta i Patricia

g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina? 6 de decembre de 1994
b) Es tracta de la mateixa època? No
c) S’expliquen els mateixos fets? No

5. Llegiu de la pàgina 63 a la .
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia? Desde el 1894 fins el 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.

activitat 2.4

2009-03-19T12:51:00.000-07:00

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Parla de què vol que deixin de haver menyspreacions amb les dones i poder ser lliures sense necessitar als homes per viure.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Sí, ja que sota el meu punt de vista encara no hi ha una igualtat de condicions entre homes i dones.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Per a mi, ara mateix la major preocupació és la crisi econòmica que pateix el nostre país i les incessables mostres de violència que es mostren per tot el món.

Visita a la Universitat de Barcelona

2009-03-18T00:27:00.000-07:00

Ahir, dimarts 17 de març, vam assistir a una xerrada que suposadament tractava de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

La visita va començar bé, només arribar vam anar a la cantina de la Universitat i al sortir ens van assaltar un grup d’estudiants revolucionaris que van intentar que compréssim un dels seus diaris i ens animaven a anar a la manifestació de dijous.

A les 11:15 va començar la xerrada, per començar vam tenir que pujar fins l’últim pis per arribar a l’aula on va tenir lloc l’activitat.

Al principi semblava que la explicació seria molt interessant perquè es notava tots els coneixements del professor que parlava, però va començar a parlar de temes que sota el meu punt de vista, no tenien molt a veure amb el tema principal de la xerrada.

Nosaltres arribàvem amb la idea de que parlarien de la vida de l’autor i exclusivament de la seva poesia, però va acabar sent una explicació avorrida, perquè li donava moltes voltes a les coses i feia la sensació de que mai arribava en lloc. Sincerament, vaig ser incapaç de escoltar-la sencera.

Al finalitzar vam sortir d’aquella sala i vam baixar als jardins de la Universitat. A causa de les reivindicacions dels estudiants, les instal·lacions estaven plenes de ocupes i manifestants. Vam estar una estona parlant amb una de les noies i no semblava tenir ganes de marxar d’allà. Avui ens ha arribat de que han sigut desallotjats per la policia.

I per últim vam intentar entrar a la biblioteca sense èxit i aleshores vam donar una volta per els passadissos, vam fer fotos i ja vam sortir d’allà per tornar a casa.

2009-03-17T10:11:00.000-07:00

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.

Sóc d'un petit barri de la nostra apreciada ciutat barcelonesa, Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un barri de montanya, ple de bona gent i que és caracteritza per la tranquilitat en que es troben els seus carrers. Vaig nèixer el primer dia d'octubre de 1992, just desprès de finalitzar les nostres estimades olimpiades de Barcelona. Un barri ple de families treballadores, on sempre està present la sencillesa i la humiltat, amb les seves males èpoques però també plena de bons moments. Estic orgullosa de ser d'on sóc.

activitat 2.2

2009-03-17T10:09:00.000-07:00

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil española que va succeir entre l'any 1936 i 1939.

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Quan Roig va començar a anar a la universitat tot era nou per ella, concretament en aquesta frase vol dir que els estudiants defenien per sobre tot els seus ideals polítics i socials.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
En aquesta época la llengua catalana estava censurada i molts autors i catalans van haver de reprimir-se a parlara-la o a escriure amb ella, però Montserrat no va permetre que això no li prohibís expressar el que sentia amb la seva llengua, el català.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
D'altres que moren a la guerra de Vietnam.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
dins la raó, està la supervivència

Fer la gara - gara -> fer la pilota
Sóc d'un barri de senyores pones -> senyores burgeses de la Barcelona Franquista
Canonades de l'any de la picor -> canonades antigues
Senyors amb més seny que or -> economicament no estan molt bé però són molt sabis
De la guerra no en vaig pastar ni el par negre -> la guerra no va afectar a l'autora i no va passar gana
Ovejitas del Senyor -> Són totes aquestes nenes amb una rigurositat moral cristiana
que seguien les directrius dels capellans del Franquisme
Futurs gallimarsots morals -> aquestes nenes de grans no seguirien allò que van aprendre de petites a les escoles catòliques
Xino xano -> a poc a poc
Campar-se'les per sempre -> marxar i no tornar
Sortir del niu -> marxar de la protecció de la teva família
Tornar de pet -> tornar de seguida
Volta al món i torna al born -> viatjaràs per tot arreu però sempre tornaràs a casa

2. Una personalitat compromesa

2009-03-11T03:21:00.000-07:00

Exercici 2

2.1

Text 2 Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Sóc la gran de la família, la primera filla, la primera néta, la primera neboda... per això tots hem veuen com qui té que donar exemple als demes.
Jo no crec que sigui la més apropiada per ser exemple de ningú ja que considero que tinc milers de defectes.
Encara que he que dir que crec que el que si puc aportar és la meva sinceritat, el meu bon tracta amb la gent que m’envolta i sobretot, les meves ganes de viure sense donar problemes a ningú.
Però estic segura que el pitjor que tinc és la meva tossuderia i la passivitat amb la que actuo en moltes ocasions, entre altres defectes.

Montserrat Roig

2009-03-11T00:12:00.000-07:00

1. Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.

Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montseerrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.

La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.

Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.

Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis

Personatges

2009-03-10T08:21:00.002-07:00

PERSONATGES

DIABLE: Cert que Jahvè és omniscient... Tanmateix, Caïm, vigila!

Caïm: Sang! Sang d'home! L'he deixat quiet... sense alè... com una bèstia morta!

ABEL: Deia a Nara que per aquesta nit ens hauríen de deixar dormir al vostre llit...

NARA: Pero Abel... però Abel m'ha regalat dos ocells vius. I una vegada va caçar per a mi dues guineus argentades. I m'ha promès...

QUERUB: Un pecat que podia haver tingut conseqüencies incalculables!

EVA: Caïm ha arrivat allò que havia de arrivar!

ADAM: Llamps! No interrompeu! ... Jo Adam, us declaro marit i muller fins a la fi del vostres dies

El mite de Prometeu

2009-03-10T08:21:00.001-07:00

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu, un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte: d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura; d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.
Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

Activitat 3

2009-03-10T08:20:00.002-07:00

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.
Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre en el que podem trobar comèdia, si heu llegit el llibre veureu com aparèixen algunes de les característiques anomenades anteriorment, com que els personatges s'enfronten a una sèrie de dificultats, utilitzen molt la ironia,hi ha una part tràgica, la mort de l'Abel,té un final feliç...

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Eva: És la mare, té vint-i-dos anys i com Adam, també aparenta quaranta. Té un aspecte molt maltractat.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

Nara: És la filla d’Adam i Eva i té divuit anys, és l’única noia i la més mimada. És molt bonica, de fet els seus dos germans se l’estimen.
És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa, que utilitza com vol als dos homes que es disputen el seu amor.

Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.

Querub: És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blanca sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena, encara que una la té mig cremada.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvé dels fets de Caïm.

Jahvé: Déu. És mostrat com a un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix com són les coses. A l’obra només apareix al final, i es representat per una veu.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Caïm: És l’altra fill baró, té vint anys i es podria definir com el protagonista de l’obra. És bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel•ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte. Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir. Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

Adam: És el pare, té vint-i-dos anys encara que aparenta quaranta. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment. Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Abel: És un dels fills barons té dinou anys i és ros i barbamec.
És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú. Es conforma amb el que té perquè no es vol esforçar més

4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:Adam i Eva són expulsats del jardí de l'Edén, un cop fora tenen dos fills, en Caïm i l'Abel, totalment diferents, mentre en Caïm és valent, incomformista, etc., l'Abel és feble i afeminat, també tenen una filla,Nara, la qual és una de les causes principals de les constants baralles dels germans.

Més tard un d'ells s'haurà de casar amb ella, en Caïm la vol i es capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-la, en canvi l'Abel ho fa per emprenyar.

Nus:Nara demana a Caïm que li porti una fruita del Jardí, aquest per tal d'estar amb ella, ho fa, però només aconsegueix agafar-hi una ja que mentres esta allà sent sorolls.
Abel i Nada es volen casar, i quan Caïm ho sap, ple de ràbia mata al seu germà.

Desenllaç:finalment Caïm no es castigat per Jahvè, sinó que aquest el garanteix que si algu el mata pagarà set cops la seva mort. Ell i Nara hauràn de formar un nou món en un altre lloc.

5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm i Nara decideixen fugir junts. Han de continuar la humanitat amb els seus fills.

els seus fills tindran una educació ben diferent i s'adaptaran al món tal i com es presenti.

Crearan un nou món fruit del seu treball i incomformisme.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.
Durant tota l’obra tant Nara com Eva son tractades com persones sense cap opinió i que es deuen conformar amb el que lis toca. A més, Nara es presenta com una noia presumida i repel•lent.

Activitat 2

2009-03-10T08:20:00.001-07:00

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Armand Obiols, seudónimo de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) fue un escritor, periodista y crítico literario de Cataluña, España.

Autodidacta y de obra escasa y poco conocida, fue uno de los principales integrantes, junto a Joan Oliver (Pere Quart) y Francesc Trabal, del denominado Grupo de Sabadell, fundado en 1923. Colaboró en el buque insígnia del grupo, la editorial La Mirada. Fue durante 1938 redactor jefe de la Revista de Catalunya.

En 1939, el año que se exilia a Francia al acabar la Guerra Civil Española, comenzó una intensa y complicada relación con Mercè Rodoreda, que duró hasta la muerte de Obiols. Sus consejos literarios y su profundo conocimiento de la literatura catalana fueron enormemente valiosos prara la creación narrativa de Rodoreda.

En 1951 entró a trabajar en la Unesco, como traductor en Ginebra. Unos años más tarde se instaló en Viena, donde ejerció de asessor cultural, también para la misma institución. Durante la última etapa de su vida, Obiols estuvo distanciado de Rodoreda, que repartió su tiempo entre Ginebra, París y Barcelona. No obstante la separación física, mantuvieron una intensa relación epistolar.

Después de su muerte, en 1973 su amigo Pere Quart recogió en el libro, Poemes, su producción poética. Su fondo documental (dietarios, obra propia y artículos) se puede consultar en el Archivo Histórico de Sabadell.

Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957). Novel•lista, periodista i humorista compromès amb la seva generació i el seu país. Fundador de l'anomenat Grup de Sabadell, amb el qual inicia l'editorial La Mirada on publica el llibre d'acudits il•lustrats, L'any que ve, amb pròleg de Josep Carner. El Diari de Sabadell és una de les plataformes bàsiques per a les múltiples activitats de gestió cultural que desplega el grup. Francesc Trabal hi manté una columna diària durant molts anys. Promou el Club de Novel•listes, que acaba sent l'Agrupació d'Escriptors Catalans, una peça clau dins el tramat cultural català i precedent de la Institució de les Lletres Catalanes. Presideix la comissió d'aquest organisme i n'és secretari. Exiliat, després de la guerra civil espanyola, a Xile crea l'Institut Chileno-Catalán de Cultura i duu a terme diverses iniciatives editorials. És autor de les novel•les Judita i Vals, que obté el premi Joan Crexells (1936), en les quals, com en la resta de la seva obra, posa èmfasi en la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant, amb un humor que tendeix a l'absurd, propi de la literatura avantguardista.

Activitat 1

2009-03-10T08:19:00.000-07:00

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
Amb el sobrenom de Pere Quart.

2. En quin any va néixer?
Joan Oliver va néixer el 29 de novembre de l'any 1899 i va morir l'any 1986.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Provenia d'una família burguesa.

4. On va començar a publicar?
Va començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
primerament a França fins que va poder anar a Santiago de Xile

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Personatges burguesos als quals ridiculitza

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe
social?
parla sobre classe social alta.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
normalment utilitza un llenguatge bastant col•loquial, familiar, però d'altres vegades també ens parla amb un llenguatge molt acurat

Auca

2009-03-10T04:27:00.000-07:00

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

Entrevista

2009-03-10T03:17:00.000-07:00

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
Carolina Cerezuela

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria entrevistarla per la seva capacitat de treball ja que a més d'actriu i model és periodista i col·laborada en una important ONG

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
- D'on treus temps per fer possible totes les teves accions?
- Si tinguessis que escogir entre la teva carrera d'actriu i el teu treball en l'ONG que triaries?
- La teva vida és com a tu havies somiat que fos?
- Influeix el teu treball com a model en l'opinió que té la gent de tu?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic a favor amb la opinió de Roig ja que no es pot menysprear, ja que el teatre, vist d'aquesta manera, també seria inferior al cinema, i no es així. Totes les tasques son importants a la seva manera.

2009-03-09T09:28:00.000-07:00

21.- Elaboreu, descriviu o dibuixeu l’escenografia de l’obra seguint les indicacions de l’autor i la vostra pròpia imaginació.

Un planell alteròs que domina una vall de vegetació exhuberant. Al lluny es veuen els camps de rostoll, segats de poc. Al fons, una carena de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una porta baixa. Davant la porta, taula i seients de pedra, eines primitives, objectes de terrisa. En un angle del fons, una font.

26.- Per acabar, i desprès d’haver fet aquest treball, consulteu la pàgina http://ca.wikipedia.org/wiki/All%C3%b2_que_tal_vegada_s%27esdevingu%C3%A9
Podeu mirar de completar la informació fent una aportació a partir de la vostra lectura de l’obra.

Allò que tal vegada s'esdevingué
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre de l'escriptor Joan Oliver. És l'obra més reeixida de la primera etapa de l'autor, i una de les més importants de la seva producció dramàtica.

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

Taula de continguts [amaga]
1 Les dues versions
2 Personatges
3 Estructura
4 Els temes
5 El llenguatge

[edita] Les dues versions
L'obra, com d'altres de l'autor, presenta dues versions: la primera data de 1936 i fou reeditada el 1970; la segona, de 1977, fou publicada dins Teatre original.

[edita] Personatges
L'obra presenta set personatges més uns àngels i una veu en off -la de Jahvè. L'autor, a l'hora de crear-los, s'ha basat en el primer llibre de l'Antic Testament, el Gènesi, però la valoració dels personatges ha estat completament invertida. Així, aquí els bons són els dolents i els dolents són els bons.

El personatge central de l'obra és Caïm. Com en la Bíblia, el seu rival és Abel, però aquí el procés s'ha capgirat: Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.

Abel és la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi. Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i la seva superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Caïm.

Nara, germana de Caïm i Abel, ens és presentada com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella

[edita] Estructura
La comèdia està estructurada en un acte i es clou amb un final obert. L'estructura evoluciona de manera paral·lela al personatge de Caïm, i així, quan ja s'ha plantejat la situació de l'obra, s'arriba al clímax: Caïm, negligint els advertiments, torna a saltar la tanca i s'apropia de la fruita de l'arbre de la vida. El desenllaç es produeix després de la mort d'Abel, quan Caïm rep el reconeixement de Jahvè a través d'un senyal que el protegeix.

[edita] Els temes
Jordi Carbonell destaca tres temes principals: l'autoritarisme, el mite bíblic i la crítica del conformisme.

[edita] El llenguatge
Joan Oliver intenta, en aquesta obra, combinar un llenguatge literari ric, acurat i culte amb l'ús de registres populars, per tal d'obtenir espontaneïtat i fer-se més entenedor. El centre d'interès lingüístic se situa en el fet de la generació lingüística. En aquest sentit, Caïm manifesta que la capacitat de creació lingüística dóna una categoria superior als éssers humans i els diferencia dels simis.

En general, els personatges usen un llenguatge clar i entenedor. Els diàlegs són vius i ràpids, amb predomini de frases curtes, d'exclamacions i preguntes. Tot això combinat amb elements que donen un cert to popular a l'obra, com l'ús d'expressions o frases fetes, d'exclamacions i d'insults.

Vicent Andrés Estellés

2009-02-21T03:27:00.002-08:00

Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l´edat d´un any, el seu avi va ser assassinat d´un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa.

La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomena "de combat". La guerra fa que deixi els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l´empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d´ordenança.

El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada" i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, on va cursar la carrera com a becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar a fer el soldat a Navarra on va escriure poesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercir fins a l´any 1978, que va ser arbitràriament substituït.

Ja instal•lat a València, escriu poemes en català perquè, en paraules de Joan Fuster: "Estellés escriu des del poble". Cap a inicis dels anys cinquanta, inicia la seva amistat amb intel•lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d´orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina.

Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d´un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot", de difícil datació a causa d´aquest continuat procés de reelaboració.

Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

2009-02-21T03:27:00.001-08:00

La poesia simbolista, la música i les arts plàstiques. La visió integradora i totalitzadora del artista i de les distintes disciplines artístiques (l’art sintesi) esdevé una eixida per al gènere de la novel·la. Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre prosa i vers, i el ritme poètic gairebé musical, les imatges i les metàfores s’instauren en la prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que pugen ser definides com a poemes en prosa, com és el cas de Solitud, de Victor Català ( Caterina Albert).
Les arts plàstiques i en concret la pintura influeixen en la literatura. La seva importància arranca dels prerafaelites anglesos, el quals intenten reflectir els estats inefables en una barreja de misticisme i erotisme que esdevé model d’alguns personatges femenins: la cabellera llarga i roja i la pell blanca, signe d’erotisme maligne, són pròpies de la bagassa; la mirada estreta i la jove adornada de lliris, representa la jove verge. La tècnica impressionista francesa influeix en les descripcions narratives: la configuració de l’obra a través de la acumulació de traços gruixuts, degradacions acolorides, en un llenguatge ben particular, “sentit”, intuïtiu, l’únic instrument adequat per aconseguir l’objectiu de formular les propostes i impactar el lector mitjançant el cuadre intens.
Del conjunt de les diferents arts aplicades a la narrativa, ens surten textos suggeridores basats en imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, que desvetllen l’emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió

SOLITUD

2009-02-21T03:26:00.002-08:00

Solitud és un drama rural. Es va escriure per encàrrec de la revista Joventut i es va publicar en fulletó.
-Tema: modernista per excel•lència
-Tensió entre l’heroi i la societat
-Conflicte entre individu i entorn
-Lluita de la protagonista per trobar la pròpia individualitat entre els determinismes -que l’envolten.

La Mila puja a la muntanya (simbologia) plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat. Madura.

Estructura:
2 parts: primavera i tardor. Funcionen com a metàfora (primavera de la protagonista, depresió de la Mila-mal de muntanya.

VICTOR CATALÀ

2009-02-21T03:26:00.001-08:00

Pseudònim de Caterina Albert (Escala, 1968 – 1966). Dona de família ben estant. No va estudiar durant molt temps, nomes va estudiar un any i va agafar un gran nivell de francès i va tornar a casa seva on va rebre classes particulars, en les quals va aprendre cultura, pintura, escultura... La seva mare sempre estava malalta, pel la qual cosa la seva avia va actuar com de mare. El seu pare mai estava a casa ja que el seu treball no s’ho permetia i d’aquí li ve el seu caràcter autodidacta. Hi havia un home que li proporcionava llibres, la majoria exportats des de França. Era una persona que li agradava estar informada del que succeïa a Europa per això llegia tant.
Era la gran de 4 germans i a la mort del seu pare el seu germà va passar a ser hereu però no va voler aquesta responsabilitat i ella es va fer càrrec de les propietats. Ella intentava sempre ocultar la seva vida. En moltes entrevistes ella mentia sobre la seva vida dient, per exemple, que ella mai no havia sortit del seu poble i es sap que no es així perquè molts cops es sap que va estar a casa del seu germà a Barcelona o al teatre... també va visitar Europa.
Ella afirma que porta vida de monja i de finestrons tancats.
Les primeres obres que va escriure van ser amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal. Amb aquests nom publica l’esquella de la Torretxa. L’estil de la seva narració no era el propi d’una dona d’aquella època. A 1898 guanya un premi als Jocs Florals amb un poema i un monòleg: la Infanticida. Amb aquesta obra va sorgir una gran polèmica i aleshores va decidir ocultar la seva identitat.
En 7 anys publica 7 llibres.
En el 1906 el modernisme és frenat pel noucentisme. Caterina Albert no publica res fins 1918 i quan arriba la guerra civil espanyola ella es troba desconcertada ja que ella és una propietària rural,al principi aplaudeix el regim franquista, però aquesta afecció dura poc. Els anarquistes saquegen la seva casa de l’Escala i li cremen papers.
Caterina Albert esdevé un referent de l’època.

ORIGENS DE LA NOVEL•LA

2009-02-21T03:25:00.000-08:00

Les primeres novel•les es produïxen entre els segle II a. C. i segle III a Grècia i Roma, i s'han classificat en quatre tipus bàsics: novel•les de viatge, novel•les romàntiques, novel•les satíriques i novel•la bizantina. Menjo Pierre Daniel Huet va assenyalar en 1670, la tradició d'obres èpiques té el seu precedent en Virgili i Homer. Se solia usar el vers, adequat a una tradició de representacions orals. Avui, aquesta tradició es remunta més enrere, a l'època sumèria (Epopeia de Gilgamesh), i a la mitologia hindú (Ramayana i Mahabharata). És més difícil assegurar la influència dels cuentacuentos medievals en el desenvolupament de la novel•la. Havia una tercera tradició de ficció en prosa, tant en la seva modalitat satírica (amb el Satiricón de Petronio, les increïbles història de Luciano de Samosata, i l'obra protopicaresca de Lucio Apuleyo L'Ase d'Or) i una veta heroica (amb els romanços de Heliodoro, Longo i altres). L'antic romanç grec va ser revitalitzat pels novel•listes bizantins del segle XII. Totes aquestes tradicions van ser redescubiertas en els segles XVII i XVIII.

ESTRUCTURA EXTERNA

2009-02-21T03:19:00.001-08:00

Obra dividida en tres actes.
Cada acte té diferents escenes:
• el primer acte té catorze escenes
• el segon acte té quinze escenes
• el tercer acte en té onze escenes

ESPAIS

2009-02-21T03:18:00.002-08:00

Primer acte: troben una carretera i al costat una casa molt pobre. Es desenvolupa al matí.
Segon acte: interior d'una casa molt pobre. Comença a fer-se fosc, es a dir comença el vespre.
Tercer acte: tambè a l'interior d'una casa molt pobre. Tambè es desenvolupa al vespre.

Personatges i estructura del temps

2009-02-21T03:18:00.001-08:00

Personatges i estructura del temps
Hi trobem set personatges importants i a més hi ha gent del poble però que no intervenen.

• Maria Rosa: personatge protagonista ja que al seu voltant gira tota l'acció. És la germana d'en Quirze, per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove, casada amb l'Andreu. Treballa rentat la roba de la gent que treballa a la carretera i al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit al qual va conèixer mentre veremaven. Tots els personatges eren d'una classe social molt baixa; no tenien una feina fixa, etc.

• Badori: És un noi que arriba al poble per tal de aconseguir feina, es a dir, no és del poble sinò que ve de fora i aconsegueix feina gracies a en Gepa. Quan la Maria Rosa queda viuda s'enamora d'ella. En Badori és una persona molt honesta, que no li agrada fer mal, li agrada dir la veritat, és valent ia que es baralla amb en Marçal i no s'amaga... Ell s'estima molt a la Maria Rosa però sap que ella mai l'estimàrà.

• Tomasa: És la dona d'en Quirze, per tant la cunyada de la Maria Rosa. És molt treballadora. No té problemes per enfrentar-se al homes ja que és una dona amb molt de caràcter. Té un personatge que semble que està a l'ombra de l'obra però té un paper molt important ja què mostra una posició més radical a l'hora de defensar els drets de la dona. És un personatge extrion, es a dir, té un caràcter molt variable. La seva relació amb la Maria Rosa una mica dolenta al començament ja que no entèn perquè la Maria Rosa es compadeix tant, però al final de l'obra es veu que tambè se l'estima.

• Marçal: Està enonamorat de la Maria Rosa boixament per la qual cosa, sense pensar en les conseqüencies dels seus actes, fa tot el possible per estar amb ella, fins al punt de trair al seu amic Andreu. En tota l’obra té el mateix objectiu, casar-se amb la Maria Rosa, per la qual cosa és un personatge pla.

• Quirze: És el germà de la Maria Rosa i el marit de la Tomasa. Treballa a la carretera com tots els altres homes. Sempre està intentant protegir a la seva germana i és una persona molt important per ella. Amb la seva dona, la Tomasa, sempre té discussions però la estima molt i són una parella molt estable.

• Gepa: És un personatge que fa un paper molt important a l’obra. Gracies a ell es descobreix la veritable historia d’en Marçal; la seva traïció a l’Andreu i que ell es l’ assassí del capatàs. Al igual que en Marçal està enamorat de la Maria Rosa.

• Calau: És un personatge poc rellevant a l’obra. Simplement és un treballador més que està estalviant per poder-ne casar-se amb una noia de la qual està enamorat.

• Xic: Surt molt poc a l'obra. En el moment on destaca a l'obra es quan porta la carta on diu que l'Andreu a mort.

TEMPS
L'obra de Maria Rosa esta dividida en tres actes, aquesta no segueix el dia a dia, sinó que trobem salts en el temps: Durant el primer acte ja estan construint la carretera, culpen a l'Andreu per la mort del capatàs, a aquest l'envien a Ceuta, a la presó. Aquest acte acaba amb la tràgica mort de l'Andreu.
El segon acte, passen 15 mesos després de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa no aconsegueix superar la mort del seu marit. Poc a poc s'adona que esta enamorada d'en Marçal, però ella no vol ser infidel al seu marit i evita al Marçal. Però ell convençut del que vol posa en compromís a la Maria Rosa. Mentre tant, els altres treballadors de la carretera intenten que els paguin la quinzena.
Finalment, al tercer acte, els paguen la quinzena i ja han acabat de construït la carretera. En Marçal i la Maria Rosa es casen i, o celebren tots junts.

ÀNGEL GUIMERÀ

2009-02-21T03:16:00.000-08:00

Àngel Guimerà
La seva biografia va ser polèmica per la verificació de la data de naixement (falsejada pel dramaturg i què és va produir l’any 1845) i pels aspectes que poden afectar la seva intimitat. Això fou notat per Xavier Fàbregas ja que volien canviar la data perquè els pares de l’autor no eren casats, un dels factors que marquen la producció juntament amb la idea del mestissatge i un amor frustrat amb una tal Maria Rosa.
Aquesta tendència a interpretar la seva obra a partir de la biografia ha estat una constant, i s’explica en gran part per contradicció passional de les seves obres i l’extrema discreció de la seva vida intima.
El mestissatge és un motiu recurrent a la seva obra.

El dramaturg
El primer període en la creació dramàtica de Guimerà és destacà especialment de la voluntat de seguir la proposta d’autors com Josep Yxart, el crític més lúdic i crític del moment. En teatre, domina la figura de Frederic Soler, models de teatre en català melodramàtic entre comèdia amb drames rurals. Davant d’aquest teatre molts intel•lectuals els mogué a buscar-ne una alternativa que atorgués a l’escena local un prestigi literari.
La reacció d’abast europeu contra el primer romanticisme, aparegué la tragèdia.
Aquest camí fou interessant per Yxart, un cop constatades les dificultats d’arrelar el drama realista contemporani en català en el marc de la societat catalana de mitjà del segle XIX. Guimerà fou el més apte per tirar endavant la creació d’una tragèdia catalana que prestigies una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l’èpica.
La tendència ha destacar és, l’aproximació a un realisme més sincer. Recórrer a conflictes de la inadaptació que contenen elements més o menys evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.
Això s’expressa bé a obres com Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o la filla del mar (1900). L’aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model clarament urbà i industrial acabà de regularitzar la seva producció d’aquest període, en què es pot dir que dir que l’autor aconseguir definir una dramatúrgia pròpia d’una força teatral extraordinària. Si hi afegim la figura d’un “coreuta”, que sol ser algú d’edat avançada i que fa costat als personatges i sovint anuncia el desenllaç del drama. Trobarem un plantejament que s’allunya tant del típic drama burgès cm de l’esquematització fàcil d’un cert romanticisme

DIFERÈNCIES ENTRE ROMANTICISME I REALISME

2009-02-21T03:15:00.002-08:00

Romanticisme
Es caracteritza per:
- l’individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social
- el subjectivisme i la consciència del poble
- la seva subjectivitat i la potenciació dels sentiments nacionals
- la insatisfacció amb la realitat
- la seva poesia de la malenconia, del dolor i de la mort
- la victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó
- el sentiment de la vida com a esdevenidor i la religiositat estàtica
- l’orientació historicista i l’idealisme místic i estètic
- el retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional
- el retorn a l’edat mitjana i la recerca de modernitat
- el rebuig total de la preceptiva
- l’afirmació de la llibertat de creació poètica
- la vinculació de la literatura amb la vida

realisme
Es caracteritza per:
- Eliminació de tot aspecte subjectiu, fets fantàstics o sentiments que s'allunyen del real.
- Anàlisi rigorós de la realitat
- Gran interès per la descripció del caràcter, temperament i conducta dels personatges
- Analitzen acuradament les motivacions dels personatges i els costums.
- La denuncia els defectes que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per aturar
- Cada autor, segons les seves idees, mostra el que per a ell és un mal de la societat.

PRESENTACIÓ

2009-02-21T03:15:00.001-08:00

Em presento, sóc Lorena Gómez, la creadora d'aquest bloc. La finalitat de aquest blog és presentar els meus treballs tant a la professora perquè els pugui comentar i valorar com als meus companys.
Espero que aquest projecte tingui èxit i que visiteu molt el meu blog.